Un ram de gessamins

És el meu primer video.

DECLARACIONS

Al darrer capítol de Sandàlies d'escuma, l'autora ja madura ens diu què en pensa de la vida i d'allò que té importància per a ella i  fa tot un ventall de declaracions. D'aquestes n'he escollit una la qual crec que guarda un cert paral·lelisme amb la següent narració:

Sóc altra vegada al meu estimat Omells  asseguda a la terrassa on des d’una privilegiada  panoràmica els meus  ulls s’emmirallen dels camps sembrats de cereals que  una  sua brisa s’encarrega de fer onejar  com si de la mar es tractes i on ja hi despunten algunes roselles,  de les muntanyes d'uns tons frescos i verdosos  i dels ametllers florits

                                             

i em deixo bressolar pel refilar

 

de les orenetes  que hi ha als nius de sota el ràfec, mentre  una estranya melangia em va envaint i m’adono que he deixat passar massa temps per retornat  a la meva terra  i voldria aturar-lo i recomençar una altra  vegada.

Ulls goluts

 Qui em podia impedir sadollar-me d'una visió real i tan somniada quan sobrevolava per damunt de Nova York? Els meus ulls goluts albiraven el parc Central, l'estàtua de la LLibertat, l'illa d'Elios. . ., però aquell dia una boirina embolcava la ciutat i només suraven les puntes dels gratacels.