Com si jo no fos Dolors amiga dels records.
Dolors la noia que en somnis els reviu.
Vaig llevar-me amb la idea d’arranjar la capsa de fotografies que al llarg del temps havia anat dipositant-hi. De cop m’havia agafat un no sé que per retrobar-me amb la gent i les vivències viscudes al llarg dels anys transcorreguts de la meva vida, com si jo no fos Dolors amiga del records
Primer calia posar ordre en aquell batibull de retrats, ni havia en blanc i negre i en color, dels avis, dels pares, de la meva primera comunió, de les excursions del col·legi a altres pobles veïns, del casament de la meva millor amiga als divuit anys i alguns d’esdeveniments familiars sense massa rellevància. No en vaig trobar cap del meu naixement ni del bateig, aleshores em va venir a la memòria que la mare m’havia dit que el part havia estat a casa i que en aquell temps la màquina de retratar era un luxe no una necessitat. Ordenant-los anaven brullant els records, semblava un somni però era una realitat, era jo, Dolors la noia que en somnis els reviu.
