Molt sovint em vénen a la memòria records de la meva infantesa, els dies de col·legi on les aules eren separades per nens i per nenes, les tardes que les dedicàvem a fer labors de costura, els dies de hivern que portàvem un tronc de llenya per l’estufa, els jocs al carrer i aquells genolls sempre amb crostes perquè els carrers eren plens de pedres i sots i al cor de l’ hivern eren com pistes de patinatge per la neu acumulada
Oh! I els caramells penjant de les teulades, quin espectacle.
Però el que més desitjava era que arribes el diumenge per poder-me posar el vestit i les sabates de mudar i per la tarda anar al cinema i amb la pesseta que em donava el padrí comprar-me dolços.
Tots aquests records i d’altres són els que tan sovint em colpeixen.
